La cronologia mitjana és la cronologia més acceptada pel que fa a l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no és l'única.[1][2]
Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.
Els llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts.[3] Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments.[4][5] Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.[6]
Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:
Esdeveniment | Cronologia mitjana | Cronologia curta |
---|---|---|
Regnat de Lugal-Zage-Si | 2358-2334 a.n.e. | 2296-2271 a.n.e. |
Imperi accadi | 2334-2154 a.n.e. | 2270-2083 a.n.e. |
Tercera Dinastia d'Ur | 2112-2004 a.n.e. | 2048-1940 a.n.e. |
Regnat de Hammurabi | 1792-1750 a.n.e. | 1728-1686 a.n.e. |
Destrucció de Babilònia pels hitites | 1595 a.n.e. | 1531 a.n.e. |